Deia Ciceró, escriptor, orador i polític romà, en defensa de la frugalitat en el menjar, que “el millor condiment és la fam”. Però no hi ha res que impedeixi condimentar aquesta fam amb genials i mil·limètriques amalgames d’ingredients perquè sigui sols l’excusa innecessària de poder gaudir del menjar i la gastronomia, un art imprescindible i quotidià en els nostres temps.

Cal recordar que l’Homo sapiens ja seleccionava els menjars més ade-quats a cada clima, els transformava amb la calor, hi afegia líquids i d’altres ingredients, els conservava i se’ls menjava. És d’aquesta realitat d’on neix que els pobles tenen plats característics o propis. Menjar, però, no sempre ha de ser una necessitat, també és un acte social i una excusa per estar amb una persona, fer un negoci, una reunió o simplement xerrar amb amics.

Per donar a conèixer qui és qui en el món de la restauració, l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet ha revisat i ampliat la guia Assaborint L’Hospitalet, on es detallen 51 establiments amb els tipus de cuina que fan. Amb aquesta guia s’apropa a la ciutadania la diversitat dels establiments dedicats a la restauració a L’Hospitalet, que han crescut en nombre i qualitat en la mesura que la ciutat, dia a dia, fa el mateix.

La guia està ordenada amb índex alfabètic per seccions de menjar i beure, per districtes i barris i també conté un plànol de L’Hospitalet amb els restaurants numerats per facilitar-ne la ubicació a la ciutat. És obra del polifacètic periodista i gastrònom Jordi Estadella, el qual diu de la Guia Assaborint L’Hospitalet “és orientativa i divulgativa, per tant es tracta simplement de recomanar llocs on hem menjat prou bé”. Són restaurants, bars, locals de tapes o de copes, còmodes i agradables i on els preus tenen una bona relació amb la qualitat.

Segons Estadella, la guia és important perquè “ha estat el fonament no sols d’informació sinó de conscienciació als propietaris d’establiments que a L’Hospitalet hi ha un potencial gastronòmic que s’havia de donar a conèixer”. Per al periodista, la guia mostra l’oferta de menjar i beure que abans estava disgregada, ordenada i per seccions. “La ciutat és com un mosaic fet amb gent de molts llocs que viuen a diferents barris i que, a partir de la imatge identificativa de L’H, s’ha convertit en un nucli urbà important on poc a poc també s’està enriquint la seva gastronomia, que ja és molta”, diu Estadella.

Cuina creativa

El restaurant Evo, situat a la cúpula de l’Hotel Hesperia Tower, i el Ca les Noies són dos exemples de qualitat i originalitat en plats creatius que mantenen el sabor essencial del producte. L’Evo, situat a 105 metres d’alçada en una espectacular cúpula de vidre dissenyada per l’arquitecte Richard Rogers, és una excel·lent i singular proposta gastronòmica. El restaurant està dirigit per Santi Santamaria. Ismael Alegria és el responsable directe de l’Evo. El restaurant ofereix una cuina d’autor, creativa i exigent. En el poc temps que porta obert ja s’ha guanyat una estrella de la Guía Michelin.

També el restaurant Ca les Noies ofereix una bona oferta de cuina creativa i de mercat amb “plats creatius i diferents amb una bona matèria prima”, diu la directora, Ana Gallardo. Els cuiners del restaurant han estudiat al Taller del Bulli de Ferran Adrià. El plat ‘estrella’ de Ca les Noies és “el Timbal de patates amb ceps i ou de guatlla que queda molt maco”, diu Gallardo, que afegeix “també fem uns arrossos boníssims”.

De mercat

El restaurant Cal Naré està especialitzat en productes de mercat tractats de forma suggestiva i acurada. “Arrossos, bacallà i peix fresc” són bàsics a la carta i als menús, segons la propietària del local, Montse Vázquez, que afegeix que també fan per encàrrec algun combinat de marisc o de cuina catalana. El plat ‘estrella’, però, és l’arròs amb llamàntol. Aquest restaurant és un dels clàssics del nucli antic i del barri del Centre, no tanca al migdia i obre fins i tot els dies de Nadal i Sant Esteve.

Una altra oferta de cuina de mercat és el restaurant La Flama de Bellvitge, que aposta també per la cuina espanyola i té molta varietat de tapes. Segons el seu propietari, Luis Iglesias, la seva especialitat és el pop gallec, però també el marisc, carns a la brasa i cuina mediterrània. Ho acaba d’arrodonir les nits dels dissabtes amb música i ball. Té salons molt amplis especialment per a grups, menjars d’empresa i tot tipus de celebracions.

Internacional

Els sabors més acurats de la gastronomia tradicional marroquina es poden trobar al restaurant La Lluna del Desert. És una cuina mediterrània i àrab amb plats que transporten a un món exòtic. “El més característic de la nostra cuina és el cuscús i el machoeí (broquetes morunes al carbó), explica el seu propietari, Afendy Bouchaib. La decoració és àrab pe-rò “la majoria dels nostres clients són espanyols”, diu Bouchaib, que afegeix que també cuinen cabrit per a grups i per encàrrec. Les nits del dissabte hi ha espectacle de dan-sa del ventre.

En l’apartat de cuina internacional també cal destacar el japonès Sakuraya, una interessant mostra de gastronomia japonesa que presenta a la seva carta una àmplia varietat d’especialitats on no falten les tempures ni els niguiris o els makis. El seu xef, Jian Chen, mostra als comensals com treballa amb la planxa teppanyaki la qual cosa és tot un espectacle. El restaurant disposa de tatamis reservats si es vol menjar amb intimitat.

Regional

A L’Hospitalet es poden trobar restaurants de totes les regions d’Espanya. Un petit apunt són la cuina catalana del Racó del Cargol o la d’Andalusia d’Al Andalús. Josep Guilera, propietari del Racó del Cargol ofereix una cuina consistent i apetitosa amb el producte ‘estrella’ que és el cargol “fet a la llauna però amb un toc especial de la casa”, apunta Guilera. També ofereix cuina de mercat i mediterrània, amb carns a la llosa i hortalisses de temporada.

L’Al Andalús fa més de 20 anys que és un referent de la cuina andalusa a L’H. El propietari, José María García, explica que tots els productes que ofereix provenen d’Andalusia, com seitó o cazón o els adobs. La seva especialitat és Rabo de toro i rap a la marinera i també els flamenquins, els embotits ibèrics o els fregits de peix. Tot plegat ben regat amb vins especialitzats com el fino o la manzanilla. Tant Guilera com García valoren molt positivament l’edició de l’Assaborint: “És una forma d’ajudar a la restauració de la ciutat”, han dit.

Tapes

Per a la ciutadania que vol menjar però no els tradicionals menús de primer i segon plat i postres sinó que els agrada anar ‘picant’ una mica d’aquí i una mica d’allà, fer el vermut o l’aperitiu, també hi ha establiments a L’Hospitalet que han fet de la tapa la seva especialitat. És el cas de Cal Siscu, on Toni i Dolors exerceixen d’amfitrions i ofereixen una barra plena de diverses exquisideses. “El que més toquem és el marisc de molta qualitat com les ostres, que són la nostra especialitat, cañaillas, i d’altres delícies com percebes, nècores...”, diu Toni. Les taules de marbre de Cal Siscu són tot un clàssic. Tanca els dilluns i els dimarts.

Un altre lloc per anar a ‘tapejar’ és el Deportivo, una cita de tota la vida a la rambla de Just Oliveras. Truites preparades amb mil i un ingredients, bones tapes i plats preparats. El Deportivo és un restaurant de 50 anys d’herència generacional. ”Primer va ser de la meva àvia i ara és de la meva mare, Carme Pastor”, explica la seva filla, Olga Martínez.

Copes

L’Hospitalet és també un lloc perfecte per anar de copes i la cocteleria ja clàssica per excel·lència és el Tirsa, propietat d’en Manel Tirvió. El Tirsa fa 27 anys que serveix a diverses generacions de clients tot tipus de còctels i combinats. “És una de les catedrals de la cocteleria d’Espanya i recentment ha estat considerada una de les sis cocteleries clàssiques de Catalunya, “de les quals cinc estan a Barcelona i una a L’H, la nostra”, explica Tirvió.

El local està obert en horari de tarda nit i a la barra s’hi pot trobar gent molt diversa, des d’artistes a polítics passant pel món cultural, “als qui els agrada saborejar una bona copa, ben feta, i en moltes ocasions venen expressament”, diu el propietari del Tirsa.

Els coctels no sempre han d’estar elaborats amb alcohol. “Cada vegada fem més begudes sense alcohol i, si en porten, són més suaus”, explica Tirvió. Com a exemple posa el Lady Sour, sense alcohol, àcid, refrescant i digestiu, o el Cosmopo-litan, “que va posar de moda la Madonna”, diu el Manel.