Fecha: del 16 de Mayo al 17 de Junio  del            2007

     Horario: de Lunes  a Sábado, de 10h a 14h y   de   16h a 20h. Domingos y Festivos de 11h a    14h

     Lugar: Centre Cultural Barradas 

     Dirección: RB Just Oliveras 56

     Precio: Libre

     Descripción:

 Finalment les fotografies han estat ampliades i penjades a les parets d’aquesta sala que les va veure néixer. Aquesta aventura va començar quan una nit, assegut en una butaca del Barradas i escoltant un concert de la Vella Dixieland per ser més exactes, se’m va acudir que allà, damunt l’escenari, hi havia un bon tema per fer fotografies. D’aquí a imaginar que es podria fer una exposició amb les fotografies de tota una temporada de música, hi va anar un pas. El pas següent va ser posar en coneixement de la direcció del Centre Cultural aquesta pensada, i els va agradar la idea. Aquí va començar el pànic: el tema donarà per molt o s’esgotarà en quatre dies? es podran treure bones fotografies en un espai tan limitat? el resultat serà suficientment satisfactori per fer-ne una exposició? Els artistes hi col·laboraran? No hi havia marxa enrere, el projecte estava iniciat i no hi havia més remei que tirar-lo endavant, i els artistes es van deixar retratar. El primer que calia fer era definir com elaborar el material. Des del principi tenia molt clar que ho faria amb fotografia analògica i sense flash, i, per no perdre el cap fent fotografies, vaig posar-me un límit: un rodet en color i un en blanc i negre per espectacle. No n’hi havia prou de fer simples retrats dels artistes, calia transmetre a la imatge fixa el so d’una bateria, la vibració d’un violí, el sentiment d’un cantant, calia transmetre emocions. Els primers espectacles varen ser amb molts nervis, ja que tot i que coneixia el local, sempre hi treballava amb flash i fer fotografies amb la llum ambient és tot un repte. L’altre repte era que no coneixia prèviament el desenvolupament dels espectacles, ni la il•luminació que tindrien, ni per on entraven o sortien els artistes, o si es canviaven de roba. A poc a poc em vaig anar trobant més “còmode” i relaxat en veure els primers resultats, només es tractava de, amb l’experiència acumulada, localizar el punt o el personatge que donava més joc sobre l’escenari, preveure els possibles moviments i reacccionar ràpidament davant dels canvis sobtats. I per fi em trobo davant del darrer repte, escoltar les opinions i les crítiques dels que visitin l’exposició. L’experiència ha estat molt positiva, el resultat ha de ser l’espectador qui el jutgi.

Han estado 23 espectáculos y cerca de 1500 fotografías. Se necesitaba seleccionar solo 40 fotografías para la exposición